CAPÍTOL 3

Un colom molt trapella

Els guàrdies cada cop anaven més de pressa i la Nena, en Jaumet i la Josefina ja no podien més.

– Va, nosaltres podem!!! –va dir en Jaumet, animant els altres.

Però cada cop anaven afluixant la velocitat... Afluixant, afluuuu... ixant, afluuu... iiiiiiiiixxxxaaant, fins que els guàrdies els van fer parar. Es van espantar molt en veure que cinc guàrdies eren darrere seu, esperant.

– Heu de deixar el colom on era i pagar la comanda –va dir un dels guàrdies.
La nena es va enfadar molt i va cridar molt fort:

– Aquest colom és meu i està ferit! No puc viure sense ell. L’estimo molt  i és una part de la meva vida. No puc viure sense ell!!!


Els guàrdies li van dir:


– Era al carrer, tot sol i abandonat. Ara forma part del menú del restaurant. Es més, ara ja està reservat –va exclamar un guàrdia baixet i amb bigoti.

– Què significa que està reservat? –va dir en Jaumet, quasi tan enfadat com la Nena.

– Significa que hi ha gent que l’ha demanat per sopar.

La Nena es va posar a plorar. No tornaria a veure mai més el seu colom blau.
En aquell moment, la nena va reaccionar molt ràpidament i va pensar que abans de tornar-lo, el deixaria escapar. Així la Nena el va deixar anar i el colom, encara que ferit de la poteta, va començar a volar molt ràpidament.
Els guàrdies es van quedar paradíssims en veure com el colom blau sortia disparat. Els nens van aprofitar l’ocasió per sortir corrents seguint el colom i, van aconseguir despistar els guàrdies. 

De sobte, el colom va veure una senyora que portava un vestit molt llampant i es va dirigir cap a ella, a picotejar-la. La senyora el va empaitar amb la mà i el colom es va enlairar una altra vegada, va fer una volta a sobre de la senyora i va deixar anar un regalet que va anar a parar al cap del gos. El gos, en notar l’empastifada, va començar a bordar i la senyora, molt enfadada, es va posar a perseguir el colom i els nens i la Josefina.

El colom va continuar volant i va sentir piular uns ocells a dins d’una botiga. Va anar directe cap allà. El propietari de la botiga va veure que estava ferit i li va fer una cura de la pota i, com que va veure que estava cansat i dèbil, també li va donar menjar i beure.

Mentrestant els nens i la senyora amb el gos van continuar buscant el colom. Es van trobar a la plaça de l’Imperial i van veure molta gent sortint d’un edifici. Com que van veure que tothom en sortia molt content, hi van entrar per veure què hi havia a dins.

En entrar al cinema, el senyor que demanava les entrades estava despistat mirant una pantalla i van aprofitar per colar-se. En entrar més endins, van veure el mostrador amb les crispetes i les llaminadures i com que no hi havia ningú per despatxar es van servir ells mateixos.

En Jaumet va anar a la màquina de fer les crispetes i va posar un paquet de 10 quilos de blat de moro i de sobte van començar a sortir crispetes pertot arreu. La Nena, mentre pensava que tenia molta set, va pitjar el botó de la màquina dispensadora i en veure que en sortia líquid hi va posar la boca. Estaven fent una bona empastifada amb tot plegat.

El conserge va sentir el soroll que feien i va anar a veure què passava. Els nens en veure que venia algú van fer un bot, van córrer ràpid i es van ficar a una de les sales de projecció. Es van quedar impactats en veure la gran pantalla i la pel·lícula.

– Quan jo era petita, tot era en blanc i negre i no parlava ningú! –va dir la Josefina, molt impressionada.

– Com han entrat aquestes persones a la pantalla? –va dir en Jaumet.

– On és l’orquestra que toca la música? I per què fa tant soroll? –va dir la Josefina.

A la pantalla es veia una plaça amb gent que donava menjar als coloms, i la Nena va dir:

– Va! Hem de sortir i buscar el meu colom estimat!

Quan sortien de la sala es van trobar el conserge recollint el seu desastre i els va escridassar.

En sortir del cinema es van entrebancar amb una escala que estava recolzada a un arbre. A dalt hi havia un senyor que podava l’arbre i va caure a terra. En aixecar-se, estava molt enfadat i va escridassar els nens. Tothom els escridassava i no entenien per què.

Els dos nens, i la Josefina també, es van trobar amb la senyora i el seu gos, que els buscaven, i amb els guàrdies del restaurant, que també els continuaven perseguint. Van començar a córrer Rambla amunt i van veure el colom blau que sortia de la botiga volant i el van seguir. L’ocell els va guiar cap al Museu. Es van parar abans d’arribar, es van girar i van veure al seu darrere la senyora amb el gos, els guàrdies, el conserge i el senyor de l’escala.

                    ****************************
Mentre passava tot això...

Al Museu el senyor Creuheras i la senyora Frou-Frou comentaven:

– On deuen ser? –deien a l’uníson.

A la senyora Frou-Frou se li va quedar immobilitzada una cama i va veure que tornava a quedar-se enganxada al seu quadre original i, molt esverada, li va dir al senyor Crehueras:

– Vés a buscar-los. Llamp de llamps! Ostres, tu! Necessiten ajuda! No sé si podran tornar al Museu i a la seva pintura! L’efecte del fum blanquinós està desapareixent!

Quan el senyor Crehueras es disposava a sortir del Museu, es va trobar amb els nens, el colom blau i una gentada que els perseguia. Els va dir:

– Ràpid, entreu! Què feu amb aquesta roba? Us heu de canviar.

La Josefina va dir:

– Quin patir! El que hem fet per aquest ocellot!

– No li diguis ocellot! –va dir la Nena.
Quan van arribar tots els que els empaitaven, els guàrdies, el senyor de l’escola, el conserge i la senyora amb el gos, estaven tan emprenyats que van entrar al Museu perseguint-los. Van buscar per la primera planta i no els van trobar. Van pujar a la segona..., i en aquell moment van veure sortir un fum blanquinós i en un no-res cada personatge era al seu quadre. 

Al dia següent, un dels encarregats del Museu va observar alguna cosa diferent...: hi havia un quadre que abans no hi era! Era un quadre on sortien uns guàrdies, un senyor amb una escala i una senyora amb un gos.
El nom del quadre era: “Un colom molt trapella”.


Autors del capítol 3: 

Classe de 5è A de l’Escola Miquel Martí i Pol
Som els alumnes de la classe de 5è A (Els romans) de l’Escola Miquel Martí i Pol de Sabadell. Ens ha agradat molt fer aquest projecte, hem treballat molt bé tots junts I ens hem posat d’acord molt fàcilment, perquè fem un bon equip I tots junts som una pinya.
Som molt xerraires I divertits, però molt treballadors I ens agrada aprendre coses noves cada dia.
Hem gaudit de l’experiència i us la recomanem a tots.
Fins aviat. Petonets

Alumnes de 5è A de l'Escola Miquel Martí i Pol
 

Alumnes de la imatge (del darrera al davant i d’esquerra a dreta)
Carla, Alma, Nadine, Abril, Marc, Alex, Biel, Alexia
Arnau, Víctor, Ariadna, Pau, Berta, Yossuf, Aleix, Israel, Martí, Pol
Gerard, Nacho, Júlia, Ariadna, Aitana, Mar, Abril, Jofre

Mestra: Conxita Benavides